Resposta curta: l'aniversari infantil a Catalunya barreja costums molt antics i d'altres força recents. Celebrar el dia del naixement és antiquíssim; el pastís amb espelmes se sol rastrejar fins a l'Alemanya del segle XVIII; la cançó fa servir una melodia de 1893; la pinyata és una importació d'origen discutit; i el sant i Sant Jordi són capes locals, catòliques i catalanes. Aquí separem el que està ben documentat del que només és una història popular.
D'on vénen els aniversaris?
Celebrar el dia en què algú va néixer és molt antic, tot i que no és continu. A l'antiga Roma el dies natalis era, en origen, un acte religiós: s'honorava l'esperit protector de la persona (el Genius), normalment a l'altar domèstic, amb oracions, encens, vi i pastissos com a ofrena. Amb el temps també va ser una ocasió social, amb regals i visites. Heròdot, al segle V aC, va escriure que els perses celebraven el seu aniversari més que cap altre dia.
Als primers segles del cristianisme el panorama canvia: fonts com The World Book Encyclopedia indiquen que els primers cristians consideraven pagana la celebració del naixement. A l'Europa medieval pesava més el calendari de l'Església: la gent corrent solia celebrar la festa del seu sant, mentre que l'aniversari del naixement era més cosa de la noblesa (això darrer es repeteix molt, però no està ben documentat). Convé tenir-ho present, perquè explica per què el sant continua viu.
Kinderfest, pastís i espelmes
Moltes històries situen l'origen de l'aniversari infantil modern al Kinderfest de l'Alemanya del segle XVIII: una festa per al nen amb pastís i espelmes. Un relat molt citat de 1746 descriu el pastís d'aniversari d'un comte amb una espelma per cada any d'edat. Una font suïssa de 1881 ja esmenta apagar les espelmes una a una.
També llegiràs que els grecs posaven espelmes als pastissos en honor de la deessa Àrtemis. Compte amb això: el vincle amb les espelmes actuals no està establert i l'origen exacte del ritual de les espelmes es desconeix. El que sí podem dir és que les espelmes s'associen des de fa molt a la protecció i als desitjos, i que demanar un desig en silenci i bufar-les totes d'un sol cop és avui gairebé universal.
La cançó: de salutació escolar a mig món
La melodia de «Happy Birthday to You» s'atribueix tradicionalment a les germanes nord-americanes Patty i Mildred Hill, mestres. Prové de «Good Morning to All», publicada el 1893 a Song Stories for the Kindergarten, una salutació que els alumnes es cantaven a classe (l'autoria de la melodia es discuteix). La lletra d'aniversari va arribar més tard a la impremta: el text complet apareix el 1901 i lletra i música es van imprimir juntes per primera vegada el 1912. El 1935 es va registrar un copyright i el 2016 un tribunal dels Estats Units va declarar la cançó de domini públic. Més detalls a l'article de la Viquipèdia (en anglès).
A Catalunya la mateixa melodia es canta com a «Per molts anys» o «Moltes felicitats», i en castellà com a «Cumpleaños feliz». A «Per molts anys» el nom de qui fa anys s'afegeix al tercer vers. Una altra cançó catalana, «Anys i anys... per molts anys!», la va popularitzar el Club Super3.
La pinyata: una història amb diverses versions
La paraula ve probablement de l'italià pignatta, una olla fràgil. Sobre l'origen hi ha versions diferents. Una de molt repetida diu que el costum va venir de la Xina i va arribar a Europa cap al segle XIV, i que a Espanya es va vincular al primer diumenge de Quaresma. Una altra afirma que missioners espanyols van fer servir olles de fang decorades al Mèxic del segle XVI, i sol citar-se Acolman el 1586; a més, hi va haver cerimònies semblants entre els mexicas. La Viquipèdia les presenta com a debatudes, i nosaltres també: desconfia de qualsevol «origen veritable» únic.
El que és segur és que avui la pinyata és un clàssic de les festes infantils a Catalunya: els nens es van torns per colpejar-la amb un bastó, sovint amb els ulls tapats, fins que cauen les llaminadures. Més sobre la piñata (en castellà).
El tiró d'orelles: un per cada any
A Espanya (i a l'Argentina) és coneguda la costum de tirar suaument de les orelles a qui fa anys, una vegada per cada any complert. Ningú sap amb certesa d'on ve; tracta les explicacions que sentiràs (per tenir sort, per créixer) com a folklore. Ha de ser una cosa lleugera i divertida, i si a un infant no li agrada, es pot ometre sense problema.
El sant i l'onomàstica
A Catalunya sentiràs parlar d'«el sant»: la festa del sant el nom del qual portes. Qui es diu Jordi o Jordina té el sant el 23 d'abril; qui es diu Joan, el 24 de juny. Tradicionalment se celebrava amb felicitacions, una visita o un detall. Avui ha perdut terreny davant de l'aniversari entre els infants, però moltes famílies, sobretot grans, continuen trucant o escrivint aquell dia, i és bo saber-ho quan una àvia catalana felicita dues vegades l'any el teu fill.
Sant Jordi: no és un aniversari, però és la festa més catalana
El 23 d'abril s'intercanvien roses i llibres. Segons la tradició, la rosa neix de la sang del drac vençut per sant Jordi; al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses i el 1914 la Mancomunitat va impulsar el costum de regalar-ne. El llibre és més recent: un reial decret de 1926 va crear una «Fiesta del libro» a l'octubre, i el 1929, durant l'Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la data va passar al 23 d'abril. La UNESCO va declarar el 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor el 1995. Detalls a l'article de la Viquipèdia. Importa per als aniversaris perquè mostra l'hàbit local de regalar alguna cosa petita i amb sentit, més que no pas cara.
El menjar: el pastís i la bossa de llaminadures
El centre de la festa és el pastís amb espelmes, la cançó i el desig. A l'entorn, una festa infantil catalana típica inclou un berenar amb entrepans, patates fregides, begudes i dolços. Moltes famílies acomiaden cada convidat amb una bossa de llaminadures, sovint amb el que ha sortit de la pinyata. És un costum habitual, no una norma, i avui convé preguntar per les al·lèrgies abans de decidir què hi va. Si compares llocs que inclouen el berenar, mira la nostra selecció d'aniversaris amb berenar.
De la sala de casa als locals especialitzats
Durant molt de temps la festa es feia a casa, amb un pastís casolà. En les darreres dècades, sobretot a les ciutats, moltes famílies han passat a espais específics: parcs infantils, jardins, restaurants, tallers, instal·lacions esportives. No tenim cap estadística de quan va passar, així que no n'inventarem cap, però la tendència es veu al catàleg mateix: a Barcelona i a Girona hi ha molts locals que ho organitzen tot. Alguns ofereixen animador, i pots filtrar per aniversaris amb animador o per l'edat del teu fill.
Què comparteix amb altres països?
Més del que sembla. El pastís amb espelmes, el desig abans de bufar i la melodia de «Happy Birthday» existeixen a molts països. El món hispà hi afegeix els seus detalls: la «mordida» a Mèxic, el «manteo» a Xile, el tiró d'orelles a Espanya i l'Argentina. Si véns de fora, reconeixeràs el nucli de la festa i descobriràs alguns extres locals.
Preguntes i propers passos
He de celebrar també el sant?
No, és opcional; només tingues en compte que la família i els amics catalans et poden felicitar aquell dia.
La pinyata és obligatòria?
No, però és molt habitual.
On trobo un lloc?
Fes servir el cercador per comparar llocs per ciutat, edat i tipus. No cobrem comissions; mira com funciona el web.